ACTA DE LA PRIMERA ACTIVITAT “PREN L’HORTA”

(Iniciativa de la Comissió de Medi Ambient de l’Assemblea 15M Horta-Albufera).

21 d’agost 2011.

 

Després de realitzar la primera etapa de “l’Ecobiciacció” per l’horta de Paiporta i Catarroja recorreguent les hortes, patrimoni i la seua degradació induïda, ens parem a esmorzar i a debatre en l’Hort de Ferrís (Catarroja). Allí calurosament acollits pels seus habitants ecetem la segona part de l’acció reflexionant sobre què ens porta als assistents a estar allí i què podem fer per recuperar i avançar en la lluita per un món rural digne, sobirà i vitalista, en sintonia amb el món urbà.

 

Iniciem les intervencions definint què és PREN L’HORTA, els objectius de la iniciativa i presentant-se en tant a organitzacions presents: 15M Horta-Albufera, Salvem Catarroja i Pren el Carrer de la Vall de Segó (comarca de Camp de Morvedre). A continuació entrem directament a tractar la problemàtica de fons del megaprojecte “Nou Mil.leni” de Catarroja.

 

La primera pregunta que sorgeix és la de ¿què es pot fer aturar el megaprojecte? Per tal de respondre cal cercar els orígens del conflicte: el món especulatiu financer no para en el seu despropòsit de cimentar el territori i generar destrucció dels espais naturals per tal d’augmentar els seus particulars beneficis. El model es repeteix per tot arreu i Catarroja no és una excepció. Sent la terra perfectament “productiva”, empreses com Llanera amb l’inestimable col.laboració de l’anterior alcalde de la corporació municipal de Catarroja han procurat durant anys abonar els seus plans provocant la degradació del paisatge i la manipulació informativa contra els llauradors i la plataforma ciutadana que defensa un ús agricola sostenible i integral del terme, i per tant, incompatible amb projectes estèrils i ruïnosos ecològica i socialment.

 

A hores d’ara el PAI “Nou Mil.leni” es troba aprovat però paral.litzat per ordre judicial i, obviament, per la crisi constructora, el que no resta que en qualsevol moment es dóne llum verda al projecte i l’ajuntament execute una “urbanització fantasma” consistent en arrassar els horts per a implantar asfalt, voreres i faroles, deixant aquest panorama com a demostració de poder cap a la movilització i resistència veïnal.

 

Aquesta hipòtesi es contempla en la trobada de l’Hort de Ferrís però el que pel moment es clar és que a hores d’ara s’estan ocupant horts convenint-ho amb els corresponents propietaris per tal de generar agricultura ecològica, demostrant amb els fets que l’estratègia empresarial és una perversió i atempta contra els fonaments democràtics d’aquesta societat.

 

Les companyes de Salvem Catarroja intervenen explicant les iniciatives realitzades fins ara en defensa del territòri com per exemple la invitació a la població aturada de Catarroja a prendre terres i conrear-les com a alternativa viable i fomentadora d’invertir dinàmiques de marginació social: “Si creues la carretera l’horta encara està ací”. Paradoxalment resulta que les succesives campanyes i crides a la movilització de la gent inactiva realitzades fins ara no han surtit l’efecte esperat, fet que mou el diàleg de l’Hort de Ferrís cap a l’anàlisi de les actuals coordenades socio-polítiques gestades pel 15M en el carrer.

 

Cap dels presents dubta en afirmar que hi ha un abans i un després en l’immovilisme de la societat respecte a la data del 15 de maig. Precisament, per la complexitat d’aquest fenòmen, cal adonar-se’n que es tracta d’una carrera de fons, no d’un esprint. La situació estructural social, en tant que altament dependent de l’econòmica, previsiblement avance a més catastròfica. És per això que la reacció de la gent va a ser gradualment de major indignació, el que ha de revertir en la generació de respostes socials unitaries front a l’agressiu i destructiu model que tenim enfront.

 

Un dels grans èxits ja consolidats del 15M ha estat la capacitat de receptivitat activada en la societat, de manera que accions i campanyes generades pels col.lectius fins ara, han de tornar a repetir-se perquè ara si van a trobar eixe eco necessari per a expandir una altra lògica de relacions comercials i interpersonals.

 

La gent ha començat a trencar els murs que fins ara ens mantenien separats uns d’altres. Tot i això, encara hem de reconeixer que no som una quantitat descomunal, ni molt menys, la que hem pres el carrer i menys l’horta però el que podem afirmar gràcies a l’experiència de les lluites prèvies al 15M, és que hem de tindre clar que el ser pocs no pot ser motiu per a recular, per a fer-se enrrere. Realment es tracta d’anar trencant l’inèrcia que ens sumergueix en l’individualisme i el conformisme i això s’aconsegueix actuant, es dir, dedicant esforç i temps personal a gestar i desenvolupar projectes cooperatius modèlics com ara Vland-solaris a Benetússer.

 

A mesura que la gent anem guanyant seguretat i confiança en que hi han altres maneres de viure que les que ens presenta el sistema, es van caiguent mites com el que qui paga mana: “avui en dia posar els diners (la Banca) ja no és sinònim de tindre la raó o la legitimitat”. En véncer mites cal aportar altres realitats que siguen pragmàtiques com la sobirania alimentaria, els grups de consum, la creació en la nostra comarca d’horts comunals o l’economia alternativa amb mitjans com el troc (trueque) front a la lògica mercantilista. Més enllà de les nostres fronteres i com a alternativa transformadora s’ha comentat la recuperació zapatista de terres a Mèxic el 1994 i l’actual defensa civil que realizen de la terra i el territòri mitjançant l’autogovern.

 

El canvi social profund està sembrat i comença ja a florir. Estem reapropiant-nos del temps perquè ens l’han segrestat en les reformes laborals i en els grans superfícies comercials. Hem d’extendre l’informació fent precisament que aquesta siga transparent per exemple, en els plens dels ajuntaments i sobretot que aquesta arribe a la població per tots els canals possibles. Ens cal la cooperació intergeneracional en la construcció d’aquesta nova etapa democràtica que acabem d’encetar. En aquest sentit no tindre por, reforçar i construir xarxes de suport mutu i atrevir-se a arribar i sumar a col.lectius definits pel sistema com excedents com ara els inmigrants, els afectats per les hipoteques, els gitanos, els aturats, els xiquets…. esdevé clau per a guanyar el futur, però també i molt especialment el present.

 

La jornada ha servit aleshores per a potenciar les dinàmiques ecològiques entre les persones i associacions que composem els pobles de la nostra Assemblea, reivindicant l’horta verda i impulsant la capacitat de vincular-se amb aquesta per mitjà de multitut d’iniciatives. Els presents ens hem emplaçat en tornar a reunir-se en setembre per a seguir organitzant-nos i posant en pràctica el que pensem i diguem. Pròxima Assemblea Horta-Albufera: 4 de setembre a Alfafar.